CREACION COOPERATIVA ACEITE DE CUSI: Manejo comunitario de la palmera cusi en Yotaú (Bolivia)
CREACIÓ COOPERATIVA OLI D’ CUSI: Maneig comunitari de la palmera Cusi a Yotau
Perfil de proyecto:
Manejo comunitario de la palmera cusi en Yotaú
I. RESUMEN EJECUTIVO
Nombre del proyecto |
Manejo comunitario de la palmera cusi en Yotaú |
Ubicación |
Localidad de Yotaú, municipio El Puente de la provincia Guarayos, en el departamento de Santa Cruz, Bolivia. |
Grupo meta beneficiado |
Beneficiarios directos: 300 familias de la provincia Guarayos. Beneficiarios indirectos: Población total de la Provincia Guarayos (más de 40.000 personas), con proyecciones departamentales. |
Objetivo de desarrollo |
Contribuir a mejorar las condiciones de vida y de trabajo de las familias indígenas de la provincia Guarayos, valorando los saberes locales y recursos naturales, por medio de la instalación y gestión colectiva de una innovadora planta de procesamiento de aceite de cusi. |
Objetivos específicos |
|
Aportes de otras organizaciones / instituciones |
La Asociación realiza gestiones para involucrar a las entidades públicas locales en el desarrollo del proyecto. Se contará además con el apoyo de la Fundación “Bolivia somos todos” en particular en las actividades de capacitación. |
Resumen del proyecto |
Gran parte de la provincia Guarayos está cubierta de bosque húmedo subtropical, que incluye grandes extensiones de la palmera cusi. |
Yotaú, junio de 2013
Anexo 1
El proceso de producción tradicional del aceite de cusi
en Yotaú (Provincia Guarayos, Santa Cruz, Bolivia)
En primer lugar, las mujeres salen al bosque a recolectar los frutos del cusi. Van normalmente en grupo para poder ayudarse en caso de algún peligro (serpientes, por ejemplo) o accidente.
Las trabajadoras recogen los cocos de cusi del suelo y, con un palo largo, hacen caer los frutos de las palmeras, que miden hasta una veintena de metros de altura.
En muchos casos, no cuentan con los implementos adecuados, como por ejemplo un buen par de zapatos o botas.
Con las hojas de la misma palmera cusi, la familia confecciona canastas que servirán para llevar los frutos hasta sus casas, la mayoría de las veces a pie.
El siguiente paso es la selección y el secado de los cocos al sol, durante 7 a 10 días, según el clima.
Una tarea delicada es el quebrado de los cocos para retirar las nueces de cusi.
El trabajo se realiza con una pequeña hacha.
Luego el cusi es tostado en el horno…y molido en un batán o tacú.
Después el cusi es hervido con agua, todo un medio día y luego frito hasta quedar sin agua
Finalmente, los niños salen a la carretera para vender el aceite de cusi a los viajeros.
Perfil de projecte:
MANEIG COMUNITARI DE LA PALMERA CUSI A YOTAU
I. RESUMEN EJECUTIVO
Nom del projecte : Maneig comunitari de la palmera Cusi a Yotau
Ubicació Localitat de Yotau , municipi El Pont de la província Guarayos , al departament de Santa Cruz, Bolívia .
L’abast del projecte s’estén a les comunitats indígenes dels municipis del Pont , Ascensió de Guarayos i Urubichá , de la província Guarayos .
Beneficiaris directes : 300 famílies de la província Guarayos .
Beneficiaris indirectes : Població total de la Província Guarayos ( més de 40.000 persones ) , amb projeccions departamentals .
Objectiu de desenvolupament Contribuir a millorar les condicions de vida i de treball de les famílies indígenes de la província Guarayos , valorant els sabers locals i recursos naturals , per mitjà de la instal · lació i gestió col · lectiva d’una innovadora planta de processament d’oli de Cusi .
Objectius específics
1 . L’Associació de petits productors de Yotau ha enfortit la seva organització , unitat i participació ciutadana , amb el desenvolupament de coneixements , de capacitats i de confiança en si .
2 . Les dones i els joves associats han creat oportunitats de treball , en condicions dignes i segures .
3 . Els / xiquets / es productors d’oli de Cusi han incrementat els seus ingressos econòmics , per aportar a l’economia familiar .
Aportacions d’altres organitzacions / institucions L’Associació realitza gestions per involucrar les entitats públiques locals en el desenvolupament del projecte . Es comptarà a més amb el suport de la Fundació ” Bolívia som tots” en particular en les activitats de capacitació .
Resum del projecte Gran part de la província Guarayos està coberta de bosc humit subtropical , que inclou grans extensions de la palmera Cusi .
La palmera Cusi és un recurs natural no maderable que té un sens fi d’usos a la construcció de l’habitatge , a la salut i higiene com oli , en l’alimentació , cosmètica i altres . Per a la població indígena de la província Guarayos – província que té un dels índexs de desenvolupament humà més baixos de Bolívia – , el Cusi és també un mitjà de subsistència .
Les dones i els nens guarayos són , per tradició , els que s’encarreguen de la fabricació i venda de l’oli que extreuen de la fruita del Cusi . És un treball que es realitza encara en forma artesanal , sense tecnologia ni suport , amb mitjans rudimentaris i baixos rendiments .
A partir de l’organització d’aquest sector , amb la recent fundació de l’Associació de petits productors de Yotau , es planteja la construcció d’una petita planta de processament del Cusi , i el seu equipament amb màquines senzilles que alleugin el dur i llarg treball de les dones i joves . És així que els productors indígenes han planejat elaborar col · lectivament l’oli de Cusi i productes derivats , aconseguint qualitat i bona presentació , per junts obrir canals de comercialització dels mateixos .
El present projecte apunta a construir condicions de vida i de treball dignes per als petits productors de la província Guarayos , però és també l’oportunitat d’explorar les potencialitats del fruit de l’ Cusi , elaborar nous productes i difondre les propietats d’aquest coco , aprofitat ancestralment el poble guarayo , al conjunt de la societat .
Yotaú, junio de 2013
Anexo 1
El procés de producció tradicional de l’oli d’Cusi en Yotau (Província Guarayos, Santa Cruz, Bolívia)
En primer lloc, les dones surten al bosc a collir els fruits del Cusi. Van normalment en grup per poder ajudar-se en cas d’algun perill (serps, per exemple) o accident.
Les treballadores recullen els cocos de Cusi del sòl i, amb un pal llarg, fan caure els fruits de les palmeres, que mesuren fins a una vintena de metres d’altura.
En molts casos, no compten amb els implements adequats, com per exemple un bon parell de sabates o botes.
Amb les fulles de la mateixa palmera Cusi, la família confecciona cistelles que serviran per portar els fruits fins a les seves cases, la majoria de les vegades a peu.
El siguiente paso es la selección y el secado de los cocos al sol, durante 7 a 10 días, según el clima.
Una tasca delicada és la fracció dels cocos per retirar les nous de Cusi.
El treball es realitza amb una petita destral.
Després el Cusi és torrat al forn … i mòlt en un batà o tacu.
Després el Cusi és bullit amb aigua, tot un mig dia i després fregit fins a quedar sense aigua
Finalmente, los niños salen a la carretera para vender el aceite de cusi a los viajeros.