DEMOS UN EMPUJE AL PROYECTO “MANEJO COMUNITARIO DE LA PALMERA CUSI” EN YOTAÚ (BOLIVIA)
DONEM UN IMPULS AL PROJECTE ” MANEIG COMUNITARI DE LA PALMERA CUSI ” A Yotau, BOLÍVIA
Una delegación de la ONGD MENUTS DEL MÓN se ha desplazado a la provincia de Guarayos, a Yotaú , a visitar la comunidad que nos propuso el proyecto de cooperación “manejo comunitario de la palmera cusi”. Los representantes comunitarios han explicado la necesidad de dar apoyo a este proyecto medio ambiental y social, del que depende su supervivencia como pueblo. El objetivo es contribuir a mejorar las condiciones de vida y de trabajo de las familias indígenas, y salvar los recursos naturales seriamente amenazados por la macro empresas madereras y ganaderas. En consecuencia desde MENUTS DEL MÓN iniciamos una campaña de sensibilización que queremos compartir contigo, “SALVA TU PALAMERA CUSI, AYUDA A CONSERVAR UN BOSQUE EN PELIGRO DE EXTINCIÓN”
Una delegació de l’ONGD MENUTS DEL MÓN s’ha desplaçat a la província de Guarayos , a Yotau , a visitar la comunitat que ens va proposar el projecte de cooperació ” maneig comunitari de la palmera Cusi ” . Els representants comunitaris han explicat la necessitat de donar suport a aquest projecte mediambiental i social del qual depèn la seva supervivència com a poble . L’objectiu és contribuir a millorar les condicions de vida i de treball de les famílies indígenes i salvar els recursos naturals seriosament amenaçats per les macro empreses fusteres i ramaderes . En conseqüència des de MENUTS DEL MÓN iniciem una campanya de sensibilització que volem compartir amb tu , “SALVA TU PALAMERA CUSI , AJUDA A CONSERVAR UN BOSC EN PERILL D’EXTINCIÓ“
La propuesta
Os proponemos ser parte de este proyecto medio ambiental y social apadrinando una de las palmeras cusi en la provincia de Guarayos, Bolivia.
Ayuda a este pueblo originario a conservar un bosque en peligro de extinción. La palmera cusi sufre la salvaje agresión de las macro empresas madereras y agropecuarias.
Por 30€ haz posible que los guarayos conserven su hábitat natural, puedan seguir existiendo con sus costumbres, idiosincrasia en sus propias comunidades. Haz un clic en el banner correspondiente y participa. Obtendrás tu certificado de contribución.
Los beneficiados
|
Beneficiarios directos: 300 familias de la provincia Guarayos. |
El proyecto
Gran parte de la provincia Guarayos está cubierta de bosque húmedo subtropical, que incluye grandes extensiones de la palmera cusi.
La palmera cusi es un recurso natural no maderable que tiene un sinnúmero de usos en la construcción de la vivienda, en la salud e higiene como aceite, en la alimentación, cosmética y otros. Para la población indígena de la provincia Guarayos –provincia que tiene uno de los índices de desarrollo humano más bajos de Bolivia-, el cusi es también un medio de subsistencia.
Las mujeres y los niños guarayos son, por tradición, los que se encargan de la fabricación y venta del aceite que extraen de la fruta del cusi. Es un trabajo que se realiza todavía en forma artesanal, sin tecnología ni apoyo, con medios rudimentarios y bajos rendimientos.
A partir de la organización de este sector, con la reciente fundación de la Asociación de pequeños productores de Yotaú, se plantea la construcción de una pequeña planta de procesamiento del cusi, y su equipamiento con máquinas sencillas que alivien el duro y largo trabajo de las mujeres y jóvenes. Es así que los productores indígenas han planeado elaborar colectivamente el aceite de cusi y productos derivados, logrando calidad y buena presentación, para juntos abrir canales de comercialización de los mismos.
El presente proyecto apunta a construir condiciones de vida y de trabajo dignas para los pequeños productores de la provincia Guarayos, pero es también la oportunidad de explorar las potencialidades del fruto del cusi, elaborar nuevos productos y difundir las propiedades de este coco, aprovechado ancestralmente por el pueblo guarayo, al conjunto de la sociedad.
El proceso de producción tradicional del aceite de cusi
en Yotaú (Provincia Guarayos, Santa Cruz, Bolivia)
En primer lugar, las mujeres salen al bosque a recolectar los frutos del cusi. Van normalmente en grupo para poder ayudarse en caso de algún peligro (serpientes, por ejemplo) o accidente.
Las trabajadoras recogen los cocos de cusi del suelo y, con un palo largo, hacen caer los frutos de las palmeras, que miden hasta una veintena de metros de altura.
En muchos casos, no cuentan con los implementos adecuados, como por ejemplo un buen par de zapatos o botas. Con las hojas de la misma palmera cusi, la familia confecciona canastas que servirán para llevar los frutos hasta sus casas, la mayoría de las veces a pie.
El siguiente paso es la selección y el secado de los cocos al sol, durante 7 a 10 días, según el clima.
Una tarea delicada es el quebrado de los cocos para retirar las nueces de cusi.
El trabajo se realiza con una pequeña hacha. Luego el cusi es tostado en el horno…y molido en un batán o tacú. Después el cusi es hervido con agua, todo un medio día y luego frito hasta quedar sin agua. Finalmente, los niños salen a la carretera para vender el aceite de cusi a los viajeros.
La proposta
Vos proposem ser part d’aquest projecte mediambiental i social apadrinant una de les palmeres Cusi a la província de Guarayos , Bolívia .
Ajuda aquest poble originari a conservar un bosc en perill d’extinció . La palmera Cusi pateix la salvatge agressió de les macro empreses fusteres i agropecuàries .
Per 30 € fes possible que els guarayos conserven el seu hàbitat natural , puguen seguir existint amb els seus costums , idiosincràsia ,en les seues pròpies comunitats . Fes un clic al banner corresponent i participa . Obtindràs el teu certificat de contribució .
Els beneficiats
Beneficiaris directes : 300 famílies de la província Guarayos .
Beneficiaris indirectes : Població total de la Província Guarayos (més de 40.000 persones ) , amb projeccions departamentals .
El projecte
Gran part de la província Guarayos està coberta de bosc humit subtropical , que inclou grans extensions de la palmera Cusi .
La palmera Cusi és un recurs natural no maderable que té un sens fi d’usos en la construcció de l’habitatge , a la salut i higiene com oli , en l’alimentació , cosmètica i altres . Per a la població indígena de la província Guarayos – província que té un dels índexs de desenvolupament humà més baixos de Bolívia – , el Cusi és també un mitjà de subsistència .
Les dones i els nens guarayos són , per tradició , els que s’encarreguen de la fabricació i venda de l’oli que extreuen de la fruita del Cusi . És un treball que es realitza encara en forma artesanal , sense tecnologia ni suport , amb mitjans rudimentaris i baixos rendiments .
A partir de l’organització d’aquest sector , amb la recent fundació de l’Associació de petits productors de Yotau , es planteja la construcció d’una petita planta de processament del Cusi , i el seu equipament amb màquines senzilles que alleugin el dur i llarg treball de les dones i joves . És així que els productors indígenes han planejat elaborar col · lectivament l’oli d’ Cusi i productes derivats , aconseguint qualitat i bona presentació , per junts obrir canals de comercialització dels mateixos .
Aquest projecte apunta a construir condicions de vida i de treball dignes per als petits productors de la província Guarayos , però és també l’oportunitat d’explorar les potencialitats del fruit de l’ Cusi , elaborar nous productes i difondre les propietats d’aquest coco , aprofitat ancestralment per el poble guarayo , al conjunt de la societat .
El procés de producció tradicional de l’oli d’ Cusi en Yotau
En primer lloc , les dones surten al bosc a recol· lectar els fruits del Cusi . Van normalment en grup per poder ajudar-se en cas d’algun perill ( serps , per exemple) o accident .
Les treballadores recullen els cocos de Cusi del sòl i , amb un pal llarg , fan caure els fruits de les palmeres , que mesuren fins a una vintena de metres d’altura .
En molts casos , no compten amb els implements adequats , com per exemple un bon parell de sabates o botes . Amb les fulles de la mateixa palmera Cusi , la família confecciona cistelles que serviran per portar els fruits fins a les seves cases, la majoria de les vegades a peu .
El següent pas és la selecció i l’assecat dels cocos al sol , durant 7 a 10 dies , segons el clima .
Una tasca delicada és la fracció dels cocos per retirar les nous de Cusi .
El treball es realitza amb una petita destral . Després el Cusi és torrat al forn … i mòlt en un batà o tacu . Després el Cusi és bullit amb aigua , tot un mig dia i després fregit fins a quedar sense aigua . Finalment , elsxiquets eixen a la carretera per vendre l’oli de Cusi als viatgers .
