EXPOSICIÓN, “CHARAGUA, UN FRAGMENTO DE BOLIVIA” #HERMANAMIENTOENTREPUEBLOS
EXPOSICIÓ, “CHARAGUA, UN FRAGMENT DE BOLÍVIA” #HERMANAMIENTOENTREPUEBLOS
Os invitamos a la Exposición, “CHARAGUA, UN FRAGMENTO DE BOLIVIA” de la fotógrafa boliviana Paola Lambertin. La muestra audiovisual se enmarca dentro del HERMANAMIENTO INTERNACIONAL entre dos pueblos: Alboraya (España) y Charagua (Bolivia). Un hermanamiento promovido por nuestra ONGD desde 2007. La exposición pretende dar una visión de este municipio boliviano ,lleno de historia y belleza, a los vecinos de Alboraya y a quien quiera acercarse a conocerlo.
Vos convidem a l’Exposició, “CHARAGUA, UN FRAGMENT DE BOLÍVIA” de la fotògrafa boliviana Paola Lambertin. La mostra audiovisual s’emmarca dins del AGERMANAMENT INTERNACIONAL entre dos pobles: Alboraya, Espanya, i Charagua, Bolívia, promoguts per la nostra ONGD. L’exposició pretén donar una visió d’aquest municipi bolivià, ple d’història i bellesa, els veïns d’Alboraya i qui vullga acostar-se a conèixer.
Paola Lambertin, autora, habla de Caharagua.
Transcribimos un texto de la fotógrafa, autora de la Expo, sobre Charagua, sus gentes, la vivencia que ella ha recogido de esta experiencia. Es la expresión escrita de un trabajo lleno de creatividad, humanidad y mucho arte. Os invitamos a leerlo íntegramente.
“
A mi llegada, Charagua me recibió de fiesta. En el pueblo se celebraba la Fiesta de la Tradición, evento que en mi primer acercamiento a Charagua, me mostró su rostro más pleno, con la diversidad de culturas que lo habitan, así como el variado paisaje que lo circunda. Nuestro primer contacto fue con la gente del pueblo y sus autoridades que eran guaraníes, pero a su vez nos encontramos con bastante migración quechua y una amplia población menonita ya consolidada en parte del territorio de Charagua. Son grupos con bastantes diferencias culturales conviviendo y aportando al lugar.
Al adentrarnos a las comunidades, me conmovió profundamente la interacción familiar de los guaraníes del Izozog, una parte importante del mosaico cultural de Charagua, a quienes los encontramos envidiablemente cariñosos con sus hijos, sin miedo a expresar sus emociones, hermanados y con sus familias entre sí unidas en busca de un bien común, tratando de mejorar sus condiciones de vida para alcanzar un mejor futuro para sus hijos.
Después de una primera visita a Charagua y de entender medianamente la conformación social de la comunidad, decidí mostrar el lado guaraní sobretodo. Charagua es el municipio más grande de Bolivia, está ubicado en el Chaco boliviano, es un lugar extremadamente caliente y seco, con un paisaje surrealista lleno de cactus gigantes y arbustos espinosos. Existe una gran diversidad cultural en el municipio, donde conviven mestizos, migrantes quechuas, menonitas, y guaraníes. Los asentamientos menonitas han formado importantes colonias, que nos impresionaron por la rigurosidad con que mantienen sus costumbres, la importancia del trabajo en sus vidas, su religión, etc; era como ver una imagen viva del pasado en el presente. Con los pocos colonos que pudimos conversar, nos contaban que es prohibido el uso de la electricidad, o que las mujeres hablen con hombres que no fueran de su comunidad y otras tantas limitaciones de género, cuya ciudadanía recortada para los hombres y casi inexistente para las mujeres, refleja una sociedad cerrada donde por cultura y religión, no se discute sobre el derecho a tener derechos, lo cual nos dejó una impresión muy triste.
Más allá de las colonias, nos encontramos con un horizonte completamente distinto, al ver las distintas comunidades guaraníes, como transformaciones del pasado con proyecciones al futuro. Estás comunidades fueron las primeras en habitar el territorio Charagüense y fueron adaptándose a las exigencias sociales actuales. Hoy están organizados políticamente y el municipio está representado por ellos. Volvimos a encontrar la importancia del amor filial en sus relaciones, la preocupación de los padres por poder ofrecer un futuro mejor a sus hijos y conversando con ellos notamos lo afortunados que se sienten al reconocer la paz y tranquilidad de su entorno, pese a las precarias condiciones en las que viven. Nos contaban que no tiene precio la tranquilidad de vivir en un lugar sin los peligros de las ciudades, de los delincuentes, etc. Que sus comunidades aunque no tengan luz, tienen la luz del día para vivir y la oscuridad y tranquilidad de la noche para descansar; sus hijos pueden correr libremente por los campos, cuidándose sólo de los peligros salvajes. Escuchamos hermosas historias sobre los tigres y otros animales de monte, (la foto del cráneo de tigre es una de mis favoritas), estaba en una ventana junto a un remedio boliviano, y me pareció una hermosa analogía entre la vida y la muerte. Encontramos también, la foto de la mujer y el pescado, esto fue cuando nos acercábamos a una casa a la hora del almuerzo; la mujer preparaba la comida, unos pescados que habían sacado del río, con una expresión melancólica que me conmovió.
La gente de Charagua, está orgullosa de lo que es y hasta dónde han llegado, aunque reconocen que son muchas sus necesidades; tienen muchas deficiencias en el tema de salud, educación, acceso a los servicios básicos, y no conocen las comodidades que la gente en España está acostumbrada a tener, por eso me pareció importante mostrar esa realidad y paralelamente la actitud con la que la asumen, pese a todo, ellos se sienten afortunados y ricos, en el marco de una filosofía y lógica de valores, que privilegia el ser ellos mismos, identificados con su entorno en una sabia convivencia con la naturaleza, definitivamente, esos conceptos son en realidad una cuestión de perspectiva propia, que los guaraníes la tienen clara”
Hermanamiento
Alboraya y Charagua firman el HERMANAMIENTO UNIVERSAL en septiembre del 2014 contando con el apoyo de todas las fuerzas políticas municipales. Se abre, así, una vía de intercambio de experiencias en diferentes áreas que enriquecen a ambas poblaciones
Los objetivos son compartir proyectos en las diferentes espacios sociales, culturales, innovaciones tecnológicas y experiencias. Promoviendo la colaboración a fin de aportar lo mejor de cada pueblo para seguir creciendo en humanidad, en riqueza integral y en universalidad.
El proceso de Hermanamiento entre ambos pueblos data del año 2007, en que Alboraya destino el 0,7% a Charagua para la compra de un vehículo social. La donación fue muy bien recibida por la municipalidad chaqueña en señal de agradecimiento unió los escudos de ambos pueblos, símbolo de un primer intento de hermanamiento. Ese mismo año , aprovechando el viaje de una delegación de la ongd a Bolivia se intercambiaron regalos entre los diferentes municipios y se inició la propuesta.
Diferentes personas y organismos se han implicado este proceso de cooperación internacional para el desarrollo de los Gobiernos Locales. Entre ellos y a través de nuestra ongd, la Universidad Literaria de Valencia que contribuyo en la construcción de una panadería para el Centro de Discapacitados de San Antonio, de Charagua. Con el tiempo los lazos se han ido estrechando y ahora el compromiso de hermanamiento ya es una realidad.
Paola Lambertin, autora, parla de Caharagua.
Transcrivim un text de la fotògrafa, autora de l’Expo, sobre Charagua, la seva gent, la vivència que ella ha recollit d’aquesta experiència. És l’expressió escrita d’un treball ple de creativitat, humanitat i molt art. Us convidem a llegir-lo íntegrament.
“A la meva arribada, Charagua em va rebre de festa. Al poble se celebrava la Festa de la Tradició, esdeveniment que en el meu primer acostament a Charagua, em va mostrar la seva cara més ple, amb la diversitat de cultures que l’habiten, així com el variat paisatge que l’envolta. El nostre primer contacte va ser amb la gent del poble i les seves autoritats que eren guaraníes, però alhora ens trobem amb força migració quítxua i una àmplia població mennonita ja consolidada en part del territori de Charagua. Són grups amb bastants diferències culturals convivint i aportant al lloc.
En endinsar-nos a les comunitats, em va commoure profundament la interacció familiar dels guaraníes del Izozog, una part important del mosaic cultural de Charagua, als que els trobem envejablement afectuosos amb els seus fills, sense por a expressar les seves emocions, agermanats i amb les seves famílies entre si unides a la recerca d’un bé comú, tractant de millorar les seves condicions de vida per assolir un millor futur per als seus fills.
Després d’una primera visita a Charagua i d’entendre mitjanament la conformació social de la comunitat, vaig decidir mostrar el costat guaraní sobretot. Charagua és el municipi més gran de Bolívia, està ubicat al Chaco bolivià, és un lloc extremadament calent i sec, amb un paisatge surrealista ple de cactus gegants i arbustos espinosos. Hi ha una gran diversitat cultural al municipi, on conviuen mestissos, migrants quítxues, mennonites, i guaraníes. Els assentaments mennonites han format importants colònies, que ens van impressionar per la rigorositat amb què mantenen els seus costums, la importància del treball en les seves vides, la seva religió, etc; era com veure una imatge viva del passat en el present. Amb els pocs colons que vam poder conversar, ens explicaven que és prohibit l’ús de l’electricitat, o que les dones parlin amb homes que no fossin de la seva comunitat i altres tantes limitacions de gènere, la ciutadania retallada per als homes i gairebé inexistent per a les dones, reflecteix una societat tancada on per cultura i religió, no es discuteix sobre el dret a tenir drets, la qual cosa ens va deixar una impressió molt trist.
Més enllà de les colònies, ens trobem amb un horitzó completament diferent, en veure les diferents comunitats guaranís, com transformacions del passat amb projeccions al futur. Estàs comunitats van ser les primeres a habitar el territori Charagüense i van ser adaptant-se a les exigències socials actuals. Avui estan organitzats políticament i el municipi està representat per ells. Vam tornar a trobar la importància de l’amor filial en les seves relacions, la preocupació dels pares per poder oferir un futur millor als seus fills i conversant amb ells notem el afortunats que senten en reconèixer la pau i tranquil·litat del seu entorn, tot i les precàries condicions en què viuen. Ens explicaven que no té preu la tranquil·litat de viure en un lloc sense els perills de les ciutats, dels delinqüents, etc. Que les seves comunitats encara que no tinguin llum, tenen la llum del dia per viure i la foscor i tranquil·litat de la nit per descansar; seus fills poden córrer lliurement pels camps, cuidant només dels perills salvatges. Escoltem belles històries sobre els tigres i altres animals de muntanya, (la foto del crani de tigre és una de les meves favorites), estava en una finestra costat d’un remei bolivià, i em va semblar una bonica analogia entre la vida i la mort. Trobem també, la foto de la dona i el peix, això va ser quan ens acostàvem a una casa a l’hora de dinar; la dona preparava el menjar, uns peixos que havien tret del riu, amb una expressió malenconiosa que em va commoure.
La gent de Charagua, està orgullosa del que és i fins on han arribat, tot i que reconeixen que són moltes les seves necessitats; tenen moltes deficiències en el tema de salut, educació, accés als serveis bàsics, i no coneixen les comoditats que la gent a Espanya està acostumada a tenir, per això em va semblar important mostrar aquesta realitat i paral·lelament l’actitud amb què l’assumeixen, malgrat tot, ells se senten afortunats i rics, en el marc d’una filosofia i lògica de valors, que privilegia l’ésser ells mateixos, identificats amb el seu entorn en una sàvia convivència amb la natura, definitivament, aquests conceptes són en realitat una qüestió de perspectiva pròpia, que els guaraníes la tenen clara.
Agermanament
Alboraia i Charagua signen el AGERMANAMENT UNIVERSAL al setembre del 2014 comptant amb el suport de totes les forces polítiques municipals. S’obre, així, una via d’intercanvi d’experiències en diferents àrees que enriqueixen a les dues poblacions
Els objectius són compartir projectes en les diferents espais socials, culturals, innovacions tecnològiques i experiències. Promovent la col·laboració per tal d’aportar el millor de cada poble per seguir creixent en humanitat, en riquesa integral i en universalitat.
El procés d’Agermanament entre els dos pobles data de l’any 2007, en què Alboraya destinació el 0,7% a Charagua per a la compra d’un vehicle social. La donació va ser molt ben rebuda per la municipalitat chaqueña en senyal d’agraïment va unir els escuts d’ambdós pobles, símbol d’un primer intent d’agermanament. Aquest mateix any, aprofitant el viatge d’una delegació de la ONGD a Bolívia es van intercanviar regals entre els diferents municipis i es va iniciar la proposta.
Diferents persones i organismes s’han implicat aquest procés de cooperació internacional per al desenvolupament dels governs locals. Entre ells ia través de la nostra ongd, la Universitat Literària de València que va contribuir a la construcció d’un forn per al Centre de Discapacitats de Sant Antoni, de Charagua. Amb el temps els llaços s’han anat estrenyent i ara el compromís d’agermanament ja és una realitat.
