PROYECTOS POR LA INFANCIA EN MEDIO DE CONFLICTO ARMADO: PALESTINA Y COLOMBIA

PROYECTOS POR LA INFANCIA EN MEDIO DE CONFLICTO ARMADO: PALESTINA Y COLOMBIA

PROJECTES PER LA INFÀNCIA ENMIG DE CONFLICTE ARMAT: PALESTINA I COLÒMBIA

“Esta reflexión está dedicada a todos los niños y niñas a quienes se les ha negado su voz desde muy pronto”.

Os invitamos a leer este artículo que explica los proyectos de sensibilización que MENUTS DEL MÓN lleva a cabo en Colombia y Palestina ….. Una de las consecuencias más graves que atraviesa la población infantil juvenil es la relacionada con la calidad de vida y consecuencias psicológicas derivadas de la larga exposición al conflicto bélico .. La actuación de las ongs es necesaria ..

“Aquesta reflexió està dedicada a tots els xiquets i xiquetes a qui se’ls ha negat la seva veu des de molt aviat “.

Vos conviden a llegir aquest article que explica els projectes de sensibilització que MENUTS DEL MÓN du a terme a Colòmbia i Palestina …..Una de les conseqüències més greus que travessa la població infantil juvenil és la relacionada amb la qualitat de vida i conseqüències psicològiques derivades de la llarga exposició al conflicte bèl • lic.. L’actuació de les ongs es necessària ..

La historia demuestra que la importancia de la niñez en la sociedad está inscrita especialmente a partir del siglo XX. En adelante todo lo relacionado con sus cuidados y atención han sido verificados a través de distintos momentos en los que los gobiernos han determinado que los menores, requerían de un tratamiento adecuado que velara por su salud, su educación y su familia. Pero dicha preocupación por la protección de sus derechos no será se reflejada hasta la creación en 1989 en la Convención de los Derechos del Niño (CDN).

El estudio del cumplimiento de la Convención desde su aparición demuestra que su aplicación en los distintos Estados firmantes del Convenio, a excepción de Somalia y Estados Unidos, evoluciona a pasos importantes, especialmente en las sociedades desarrolladas. Pero en la actualidad el cumplimiento de los Derechos del Niño, en lo que respecta a los países en vía de desarrollo, invita a repensar en las estrategias que se efectúan en lo relacionado con la infancia en riesgo de exclusión, como es el caso de la atención del menor en medio del conflicto, que afrontan en la actualidad Palestina y Colombia.
Muchos de los trabajos realizados por la infancia en riesgo de exclusión resultan ejemplares, si se tiene en cuenta el escenario bélico en Palestina y Colombia. El compromiso de las personas involucradas en este esfuerzo está impregnado de un carácter altamente humano y profesional. Este aspecto llama mi atención al observar la convicción y entereza que poseen los trabajadores de los distintos proyectos, la credibilidad en los mismos, así como el entusiasmo y el optimismo, pilares inseparables para ejercer un trabajo individual y en equipo.

Imágenes de equipos de trabajo por la infancia en medio de conflicto desarrollado por Menuts del Món: de izquierda a derecha superior: Monitor taller psicoterapéutico de pintura Centro de Tratamiento y Rehabilitación para víctimas de la Tortura (TRC) Ramala-Cisjordania Proyecto Infancia en los campos de refugiados de Palestina; Grupo de cooperantes del Centro de Estudios Sociales, educativos y Culturales (CESEC) (Bogotá-Colombia), proyecto Una mirada desde la infancia y la adolescencia colombianas: procesos de prevención, divulgación y preservación de la memoria histórica desde las instituciones educativas; equipo de sensibilización Menuts del Món (valencia-España).  De izquierda a derecha parte inferior: divulgación de los proyectos en Radio Klara (Valencia-España); Proyecto Huertos escolares en Palestina, Menuts del Món- ingenieros sin fronteras (Valencia-España), Presentación Proyecto Infancia en los campos de refugiados de Palestina (Múnich-Alemania). Proyectos programa 2012-2013.

 

COOPERAR EN TIEMPO DIFICILES: TRABAJAMOS CON ENTIDADES PROCEDENTES DE PALESTINA Y COLOMBIA.

En este escenario es necesario reconocer la coincidencia intermediadora de las organizaciones sin ánimos de lucro, entidades privadas y públicas como institutos de investigación, universidades, centros educativos y entidades que trabajan con discapacidad, que coadyuvan, implementan y evalúan los programas de intervención social, a donde no llega la presencia estatal. Este es el caso de entidades palestinas y colombianas que han venido desplegando su trabajo en colaboración nacional e internacional. Muestra de anterior es el trabajo que realiza el Centro de Tratamiento de Rehabilitación para Víctimas de la Tortura. (TRC) con representación en Ramala Nablus, Hebrón y Jenin entidades y el Centro de Estudios Sociales, Educativos y Culturales (CESEC) en Bogotá-Colombia, podemos compartir su experiencia en los campos de la investigación, la atención y la rehabilitación psicosocial de la infancia y sus familias en medio de conflicto.

Salvando y respetando las distancias históricas, políticas y sociales, estos dos Estados coinciden en más de cuatro décadas de conflictos y en fallidos procesos de negociación, viendo alejada la esperanza de paz. Sin embargo Palestina y Colombia también coinciden en afrontar la situación de sus infancias, que han sufrido directa o indirectamente los efectos del conflicto. Una de las consecuencias más graves que atraviesa la población infanto juvenil es la relacionada con la calidad de vida y consecuencias psicológicas. Algunas de estas consecuencias derivadas de la larga exposición al conflicto, a la desprotección en medio bélico, a la inminente gravedad de la destrucción del mundo social que representa su historia, su identidad y sus valores vitales, los efectos visibles de la guerra como la situación de refugiados y/o desplazados, el aumento de la espiral de pobreza , la perdida de seres queridos, la desestructuración familiar, el trabajo Infantil, los matrimonios tempranos y la grave tasa de deserción escolar. (1).

En el caso palestino, según informe de la UNRWA en 2011, las estadísticas registran en Cisjordania 771.000 residentes en los campos de refugiados, y en Gaza un 1,5 millones de sus habitantes un 1,1 son refugiados. En el caso colombiano, respecto al desplazamiento interno, según la Agencia de la ONU para refugiados ACNUR, calcula un 3,5 millones de la población en situación de desplazamiento interno, evidenciando el alto nivel diario de recepción de comunidades campesinas e indígenas en las ciudades principales, generando grandes impactos tanto para las ciudades receptoras como para los pueblos y regiones abandonadas.

Trabajo aunado por el ejercicio de los derechos de la infancia en situación de conflicto. (Imágenes de la infancia en Palestina y Colombia (2010-2012)

(1) Los estudios del Centro de Tratamiento de Rehabilitación para víctimas de la Tortura. Ramala (TRC), indican que cuanto más expuesto/a a experiencias traumáticas, se encuentra un/una menor, sufre más desajustes con relación a la educación. Por lo tanto, cuanto más precaria es la educación recibida, sufren de neurosis y baja autoestima. Otra consecuencia de inestabilidad se refleja en el entorno familiar, donde se destaca la percepción negativa hacia sus padres, el rechazo a la educación intrafamiliar, debido en parte a la ausencia de intimidad y afecto, circunstancias que contribuyen a aumentar los problemas psicológicos.

Para abordar el  tema de la infancia víctima directa e indirecta de conflicto armado hemos estimado necesario con las entidades cooperantes, trabajar desde un enfoque de derechos, posibilitando el ejercicio de participación y de libertad de expresión, es decir darle la voz a niños, niñas y jóvenes, como lo reglamentan los artículos 13 y 14 de la Convención de los Derechos del Niño. Para ello hemos diseñado el proyecto de sensibilización a través  de exposiciones gráficas y  artísticas que les permite, a los niños, niñas y jóvenes de cada país,  manifestarse y compartir información, a través del medio que escojan bien el dibujo o la escritura. Es el caso del  proyecto en el territorio palestino Infancia en los capos de refugiados de Palestina y el del territorio colombiano Una mirada desde la infancia y la adolescencia colombianas: procesos de prevención, divulgación y preservación de la memoria histórica desde las instituciones educativas.
Quiero dar las  gracias a las organizaciones españolas, latinoamericanas y europeas  que se encuentran apoyando este compromiso,  a pesar de la asfixia económica en cooperación como consecuencia de la crisis actual, ya que las sinergias empleadas nos están permitiendo fortalecer de las redes de participación y activismo humanitario,  por medio de la  autogestión de recursos propios, tanto humanos como técnicos, educativos e investigativos. De esta forma estamos asegurando  la  continuidad de los proyectos y su alto impacto,  con el fin único de evidenciar, que es posible poner en marcha a mediano plazo, proyectos dirigidos a visibilizar a la población infantil en grave riesgo de exclusión social.

Por Nubia Forero
Coordinadora proyectos de sensibilización

 

La història demostra que la importància de la infantesa a la societat està inscrita especialment a partir del segle XX. D’ara endavant tot el relacionat amb les seves cures i atenció han estat verificats a través de diferents moments en què els governs han determinat que els menors, requerien d’un tractament adequat que vetllés per la seva salut, la seva educació i la seva família. Però aquesta preocupació per la protecció dels seus drets no serà es reflectida fins a la creació el 1989 a la Convenció dels Drets dels Infants (CDN).

L’estudi del compliment de la Convenció des de la seva aparició demostra que la seva aplicació en els diferents Estats signants del Conveni, a excepció de Somàlia i Estats Units, evoluciona a passos importants, especialment en les societats desenvolupades. Però actualment el compliment dels Drets del Nen, pel que fa als països en via de desenvolupament, convida a repensar en les estratègies que s’efectuen pel que fa a la infància en risc d’exclusió, com és el cas de la atenció del menor enmig del conflicte, que afronten en l’actualitat Palestina i Colòmbia.
Molts dels treballs realitzats per la infància en risc d’exclusió són exemplars, si es té en compte l’escenari bèl • lic a Palestina i Colòmbia. El compromís de les persones involucrades en aquest esforç està impregnat d’un caràcter altament humà i professional. Aquest aspecte crida l’atenció en observar la convicció i fermesa que tenen els treballadors dels diferents projectes, la credibilitat en els mateixos, així com l’entusiasme i l’optimisme, pilars inseparables per exercir un treball individual i en equip.

Imatges d’equips de treball per la infància enmig de conflicte desenvolupat per Menuts del Món: d’esquerra a dreta superior: Monitor taller psicoterapèutic de pintura Centre de Tractament i Rehabilitació per a víctimes de la Tortura (TRC) Ramallah-Cisjordània Projecte Infància en els camps de refugiats de Palestina; Grup de cooperants del Centre d’Estudis Socials, educatius i Culturals (CESEC) (Bogotà-Colòmbia), projecte Una mirada des de la infància i l’adolescència colombianes: processos de prevenció, divulgació i preservació de la memòria històrica des de les institucions educatives, equip de sensibilització Menuts del Món (valencia-Espanya). D’esquerra a dreta part inferior: divulgació dels projectes a Ràdio Klara (València-Espanya); Projecte Horts escolars a Palestina, Menuts del Món-enginyers sense fronteres (València-Espanya), Presentació Projecte Infància en els camps de refugiats de Palestina (Munic-Alemanya). Projectes programa 2012-2013.

 

COOPERAR EN TEMPS DIFICILS: TREBALLEM AMB ENTITATS PROCEDENTS DE PALESTINA I COLÒMBIA.
En aquest escenari cal reconèixer la coincidència intermediadora de les organitzacions sense ànims de lucre, entitats privades i públiques com instituts de recerca, universitats, centres educatius i entitats que treballen amb discapacitat, que coadjuven, implementen i avaluen els programes d’intervenció social, a on no arriba la presència estatal. Aquest és el cas d’entitats palestines i colombianes que han desplegat el seu treball en col•laboració nacional i internacional. Mostra d’anterior és el treball que realitza el Centre de Tractament de Rehabilitació per a Víctimes de la Tortura. (TRC) amb representació a Ramallah Nablus, Hebron i Jenin entitats i el Centre d’Estudis Socials, Educatius i Culturals (CESEC) a Bogotà-Colòmbia, podem compartir la seva experiència en els camps de la investigació, l’atenció i la rehabilitació psicosocial de la infància i les seves famílies enmig de conflicte.
Salvant i respectant les distàncies històriques, polítiques i socials, aquests dos Estats coincideixen en més de quatre dècades de conflictes i en fallits processos de negociació, veient allunyada l’esperança de pau. No obstant això Palestina i Colòmbia també coincideixen a afrontar la situació de les seves infàncies, que han patit directament o indirectament els efectes del conflicte. Una de les conseqüències més greus que travessa la població infantil juvenil és la relacionada amb la qualitat de vida i conseqüències psicològiques. Algunes d’aquestes conseqüències derivades de la llarga exposició al conflicte, a la desprotecció enmig bèl • lic, a la imminent gravetat de la destrucció del món social que representa la seva història, la seva identitat i els seus valors vitals, els efectes visibles de la guerra com la situació de refugiats i / o desplaçats, l’augment de l’espiral de pobresa, la pèrdua d’éssers estimats, la desestructuració familiar, el treball infantil, els matrimonis primerencs i la greu taxa de deserció escolar. (1).
En el cas palestí, segons informe de la UNRWA el 2011, les estadístiques registren a Cisjordània 771.000 residents en els camps de refugiats, ia Gaza un 1,5 milions dels seus habitants un 1,1 són refugiats. En el cas colombià, respecte al desplaçament intern, segons l’Agència de l’ONU per a refugiats ACNUR, calcula un 3,5 milions de la població en situació de desplaçament intern, evidenciant l’alt nivell diari de recepció de comunitats camperoles i indígenes a les ciutats principals, generant grans impactes tant per les ciutats receptores com per als pobles i regions abandonades.
Treball unit per l’exercici dels drets de la infància en situació de conflicte. (Imatges de la infància a Palestina i Colòmbia (2010-2012).

 

 (1) Els estudis del Centre de Tractament de Rehabilitació per a víctimes de la Tortura. Ramallah (TRC), indiquen que com més exposat / da a experiències traumàtiques, hi ha un / una menor, pateix més desajustos amb relació a l’educació. Per tant, com més precària és l’educació rebuda, pateixen de neurosi i baixa autoestima. Una altra conseqüència d’inestabilitat es reflecteix en l’entorn familiar, on es destaca la percepció negativa cap als seus pares, el rebuig a l’educació intrafamiliar, degut en part a l’absència d’intimitat i afecte, circumstàncies que contribueixen a augmentar els problemes psicològics.

Per abordar el tema de la infància víctima directa i indirecta de conflicte armat hem estimat necessari amb les entitats cooperants, treballar des d’un enfocament de drets, possibilitant l’exercici de participació i de llibertat d’expressió, és a dir donar-li la veu a nens, nenes i joves, com ho reglamenten els articles 13 i 14 de la Convenció dels Drets dels Infants. Per això hem dissenyat el projecte de sensibilització a través d’exposicions gràfiques i artístiques que els permet, als nens, nenes i joves de cada país, manifestar-se i compartir informació, a través del mitjà que escullin bé el dibuix o l’escriptura. És el cas del projecte en el territori palestí Infància en els capos de refugiats de Palestina i el del territori colombià Una mirada des de la infància i l’adolescència colombianes: processos de prevenció, divulgació i preservació de la memòria històrica des de les institucions educatives.
Vull donar les gràcies a les organitzacions espanyoles, llatinoamericanes i europees que es troben recolzant aquest compromís, tot i l’asfíxia econòmica en cooperació com a conseqüència de la crisi actual, ja que les sinergies emprades ens estan permetent enfortir de les xarxes de participació i activisme humanitari, mitjançant l’autogestió de recursos propis, tant humans com tècnics, educatius i d’investigació. D’aquesta manera estem assegurant la continuïtat dels projectes i el seu alt impacte, a fi únic d’evidenciar, que és possible posar en marxa a mitjà termini, projectes dirigits a visibilitzar a la població infantil en greu risc d’exclusió social.

Per Núbia Forero
Coordinadora projectes de sensibilització