Beques Escolars Comunitàries Vicent Estrems. Més de deu anys apostant per l’educació

Hi ha projectes que naixen per donar resposta a una necessitat concreta i que, amb el pas del temps, es converteixen en alguna cosa molt més important: en una relació de confiança.

El Projecte Beques Escolars Comunitàries Vicent Estrems és un d’ells.

Des de fa més de deu anys, Menuts del Món manté de manera ininterrompuda el seu compromís amb les escoles rurals de les comunitats originàries quítxues de la província de Cochabamba, a Bolívia.

Comunitats com Pongo K’asa, Chango i Achacota, entre altres, formen part d’aquest camí que hem anat construint a poc a poc, al costat de les seues comunitats educatives. Un camí que va començar fa anys i que continua hui perquè continuem creient en una cosa tan senzilla com fonamental: que l’educació és un dret i que cap xiquet o xiqueta hauria de deixar d’estudiar per falta de recursos.

Les primeres beques van sorgir precisament amb aquest objectiu: evitar l’abandonament escolar i donar suport a les escoles rurals amb més necessitats. A Achacota, per exemple, ja en els primers anys del projecte desenes d’escolars rebien material escolar i roba d’abric gràcies a la col·laboració dels socis i sòcies de Menuts del Món.

Amb els anys, el projecte ha anat creixent i nosaltres també hem aprés de les comunitats amb les quals treballem.

Molt més que una beca

Una beca pot semblar una cosa menuda.

Però darrere de cada una hi ha un xiquet o una xiqueta que pot continuar anant a escola, continuar la seua formació i tindre més possibilitats de decidir què vol fer amb la seua vida.

Durant aquests anys, centenars de xiquets i xiquetes han passat per aquest projecte.

I hi ha una part d’aquesta història que per a nosaltres té un significat especial: les xiquetes.

Moltes d’elles han pogut continuar els seus estudis, acabar la seua formació i convertir-se en professionals. Algunes ja són doctores i altres treballen com a tècniques i professionals en diferents àrees.

Són històries que ens fan especialment felices perquè demostren que quan una xiqueta pot continuar estudiant, les possibilitats del seu futur canvien.

No parlem només d’una ajuda econòmica. Parlem d’obrir una porta.

Treballar amb les comunitats, no per les comunitats

Des del principi hem volgut que la nostra manera de cooperar siga clara: no anar allí a dir-los què han de fer, sinó escoltar, col·laborar i construir junts.

Les decisions i les necessitats de les comunitats educatives bolivianes són una part fonamental del projecte. Mantenim amb elles una relació basada en la col·laboració i el respecte, perquè són elles qui coneixen millor la seua realitat i qui continuaran allí quan nosaltres tornem a casa.

Aquest és també el sentit d’anomenar aquestes ajudes Beques Escolars Comunitàries. El nom de «beca» respon a la voluntat de les pròpies comunitats amb les quals treballem i a la seua manera d’entendre el projecte.

Amb el temps, aquesta col·laboració ha permés que el treball educatiu s’amplie a altres iniciatives vinculades a les escoles i a les pròpies comunitats. A Pongo K’asa i Chango, per exemple, Menuts del Món ha donat suport a projectes educatius i agrícoles vinculats a la Unitat Educativa Juana Azurduy de Padilla, buscant unir educació, alimentació i participació de les famílies.

Perquè per a nosaltres l’educació no acaba quan sona el timbre de l’escola.

Un projecte que fan possible els nostres socis i sòcies

I hi ha una cosa que volem dir ben clara:

aquest projecte existeix perquè hi ha persones que el sostenen.

Les quotes dels nostres socis i sòcies són les que permeten mantindre les Beques Escolars Comunitàries any rere any.

No darrere d’una gran estructura. No darrere de grans campanyes.

Darrere hi ha persones.

Persones que des d’ací decideixen aportar una xicoteta quantitat cada mes perquè un xiquet o una xiqueta puga continuar estudiant a milers de quilòmetres.

Per això, quan parlem de les beques, també parlem de cada soci i cada sòcia de Menuts del Món.

Ells i elles fan possible aquest projecte.

I volem donar-los les gràcies.

Perquè potser una quota sembla menuda. Però moltes xicotetes aportacions mantingudes en el temps poden aconseguir una cosa molt gran: que una escola continue oberta, que una xiqueta no abandone els seus estudis i que, anys després, puguem veure-la convertida en una professional.

Això és cooperació.