Project Description

PROJECTE TEMBIPE

Sector: Infància.

OBJECTIUS: Construir horts escolars per combatre la desnutrició i l’abandonament escolar oferint un menjar equilibrat al dia als alumnes en el mateix col•legi. L’elaboració i preparació del mateix corre a càrrec de pares i professors.

País: Bolívia.

ÀREA: 19 COMUNITATS DE L’ALT PARAPETÍ, PROVÍNCIA, DEPARTAMENTO DE SANTA CRUZ DE LA SIERRA.

BENEFICIARIS: 2.800 PERSONES DE FAMÍLIES INDÍGENES GUARANÍS. (824 XIQUETS/ETES/ ENTRE 5 I 15 ANYS).

El projecte Tembipe és una iniciativa que naix de les dones guaranís que volen afrontar juntes els problemes de salut i de formació escolar que afecta als seues fill i filles d’edats compreses entre els 5 i 15 anys. L’objectiu és fer horts per a la producció i preparació d’un menjar equilibrat al dia. Es combat, així, la desnutrició i l’absentisme escolar.

Testimoni

No és fàcil desenvolupar un projecte comunitari en una zona captiva, on la hisenda construeix barreres, no sols al voltant de les terres sinó de la vida de les persones.

En les comunitats guaranís, els xiquets, des de xicotets, ocupen sempre un lloc molt especial en els cuidats del seus pares i mares. Potser són ells els qui poden ajudar a trobar formes de contornar aquestes cerques. Potser són també els qui aconseguisquen enfortir la unitat d’aquest poble per a dignificar les seues vides.

(Viki Miller, cooperant de MENUTS DEL MÓN en Bolívia).

Desenvolupament del projecte

Són 829 xiquets guaranís de 22 comunitats que acudeixen a 13 escoles que es beneficien diàriament del projecte

Cada mes, els responsables i dirigents comunals es reuneixen en la seu de l’organització, Camiri, per avaluar la marxa del projecte i realitzar els ajustos necessaris. En un consell general, les persones van mostrar la seua gran alegria per aquest projecte que, ja des del primer mes, està ajudant enormement a les famílies i en especial als xiquets. Molts van expressar el seu profund agraïment a totes les persones que estan treballant des de la distància i solidaritzant-se per fer possible el projecte Tembipe.

Cada comunitat relata com ha dut el projecte durant un mes, les coses que estan aprenent poc a poc, les dificultats, els assoliments i les iniciatives que estan sorgint a partir d’aquesta experiència. Informaren així mateix de canvis positius que ja es veuen en els xiquets i varis professors enviaren cartes indicant millores en la seua atenció i estudi. En annex, els fem arribar algunes paraules que hem pogut copiar.

Relats dels responsables en reunió de la Capitania

Parla l’Organització

Tots estan contents, els xiquets participen, les mares col•laboren. Hi ha ajuda mútua.

-Les mares participen i també els pares donem suport portant llenya. També aportem per al que faça falta.

-Aquest mes són 12 mares les qui es tornen, de 2 en 2, i els xiquets ajuden amb la llenya. (Karipenda),en Tartagalito les dones s’organitzen per setmana. Tots cuinem, són 25 alumnes i tots estan aprofitant (Tasete). En Huaraca tot està bé, tenim el nostre encarregat per a entregar els aliments, 2 mares cuinen cada setmana i tots participem .

-Se fa una avaluació en la comunitat cada 10 dies. (Kapirenda). Tots cuidem l’organització i administració del projecte. Ajuda a la comunitat i a que tots fraternitzem. Cuinen a relleu i tots estan complint (Mandiyuti).

-En Karapari Bajo, 3 mares cuinen cada setmana. Està a a mig construir el nostre quarto i ja volem iniciar el nostre hort escolar. En Ñumbuite, les mares es tornen per setmana.

-Estàvem organitzats i preparats, i tots quedaren feliços quan arribaren els productes.

-No sabem com agrair, primer a Déu, després a vosaltres. Sóc una mare de 10 xiquets i no sé com agrair-vos-ho. Participem tots en Itacuatia. Abans alguns xiquets els desmaiaven, ara hi ha puntualitat.

-Abans hi ha havia xiquets que no anaven a l’escola, altres treballaven i ara van. Estan contents, arriben amb la seua llenya i pregunten què van a dinar.

-En Karipenda ara els alumnes s’animen a estudiar, hi havia 6 que no estudiaven per falta de recursos. ¿Es pot incloure a més alumnes?

-Els xiquets estan contents, ajuda molt als xiquets perquè no anaven tots a l’escola perquè està lluny i per falta d’aliments. També va a baixar la desnutrició.

-En Mandiyuti els xiquets són més puntuals i més sans, se’n anaven abans a dormir. També hi ha orfes de pare i xicotets que necessiten aquesta ajuda.

-La distància fins l’escola està molt gran. Gràcies a açò ja no falten a l’escola i ja no estan abandonats. La gent treballa en el comedor. També hem organitzat per president, vice, tresorera (Huaraca).

-En Yapumbia assisteixen 74 xiquets, en la planilla eren 72.

Aportes locals

Hem construït el depòsit primer i ara augmentem el menjador.

En Yapumbia hem fet un depòsit per als aliments.

Hem parlat amb el patró de la hisenda (per treballar la terra) i ja anem a començar a treballar en els horts, també el joves. Ajuntem a 70 persones i en un dia eix el treball. (Itacuatia)

També tenim ja el nostre hort escolar (Yaiti). El compromís és de la Capitania i de la comunitat. Nosaltres mateixa podem ser tècnics per als horts.